Le Corbeau et le Renard - Jean De La Fontaine

Lo Curvo i lo Rapuzzo

Mestre Curvo, suvre un arvor pusto,
Tinevâ den seo vèlco un furmaggèn,
Mestre Rapuzzo, par la odor atraggito
Le tineù aprotzitivamŭnte deste llŭnguaggèn:
"Fè! Bun zzia, Senjor Lo Curvo.
Què bunico estèit! què zplando me suemblàit!
San memptir, si vustro ramaggèn
Cunqŭemptâ cun vustro plumaggèn,
Estèit lo Fhenizè dî los uspiotes dî destos bosques."
Cun destas paluvras lo Curvo se semptê subcuntempto,
I pra mustrar sea zplanda vozè,
Uvrê un larggo vèlco, lachiâ tunvar sea priota.
Lo Rapuzzo lo capleyê, i zzezquê: "Meo amalve Senjor,
Aprendèt que tuto adulator
Viuzquê al expempzio dî aqueggio que lo escultâ:
Desta lecziun valê ben un furmaggèn, san dubto."
Lo Curvo, vergunjozo i cunfundito,
Llurù, var un puco tarzze, que ggamias le vultarevâ a pazar.

Jean De La Fontaine