La Fharfalona dî Alphonse de Lamartine
Nazir cun la printanja, murir cun las tranzzafhirias,
Suvre la arpa dîl zzefhiro nautar den un cièlo puro,
Abalanzato suvre lo sieno dî las feores apiona descluzzitas,
Ŭnevrezirse dî parfumes, dî lumias i dî azzuro,
Estremezŭnto, ancura lluvèn, lo pulvor dî seas arpas,
Avuleggiarse quomî un suflo a las vŭdultas eternales,
Veqŭi dî la fharfalona lo destino ŭncantato!
Se esparezquê al desioggio, que ggamias se puzzâ,
I san satisfazerse, zfeorŭnto tuta faena,
Resturnâ par fin den lo cièlo cercar la voluptad!